| Text: |
Totes [l]es dies quan jo me alce
respire aire p[er] a[l]s meus pulmons
aire de un poble crevillentí
qu[e] a mi me de[i]xa fet un lleó.
Les espardenyes que jo me calce
em donen força com a Sansón,
en elles puge a les figueres
i deixe l'horta sinse melons.
Ai, recollons! Ai, recollons!
Quin poble tinc! Quin poble tinc!
Quina de coves i de fila[d]o[r]s;
De carrete[r]s, de carrete[r]s,
i canta[d]o[r]s, i canta[d]o[r]s,
i hasta tenim e[l]s millo[r]s te[i]xi[d]o[r]s.
Te que[i]xaràs de[l]s seus carre[r]s
per estar sempre ple de amotets,
però al final, tu cantaràs,
per se[r] del poble del pa torrat.
Ai, recollons! Ai, recollons!
Quin poble tinc! Quin poble tinc!
Quina de coves i de fila[d]o[r]s;
De carrete[r]s, de carrete[r]s,
i canta[d]o[r]s, i canta[d]o[r]s,
i hasta tenim e[l]s millo[r]s te[i]xi[d]o[r]s. |
