Els costums que s’han perdut
| Identificador: | 599 |
| Títol: | Els costums que s’han perdut |
| Tipus: | cançó de Pasqua |
| Recol·lector: | Alba Poveda Díez |
| Informant: | Angelina Deltell |
| Edat informant: | 83 anys |
| Localitat: | Monòver |
| Data enregistrament: | desembre de 2008- gener de 2009 |
| Extensió: | 48 versos |
| Text: | [L]es costums que s’han perdut ha-hi que fe[r]-los reviva[r]
des de la estació del tren a la Pedrera. Quan lleva[v]em els antius
mocado[r] de seda al coll i [l]es sagales la frita[d]a en la fiambrera.
Nincara mon recordem de quan érem xiquetets, que lleva[v]em espardenyes de puntera. Ara que ja som majo[r]s a la Rambla li diem que no és Rambla, que se diu Vinalopó.
Llevarem la cistella plena p[er] a que no mos falte res, faves, un[e]s quantes carxofes frita[d]a de conill i un barril ben ple.
Ara són costums mol[t] distintes
perquè estem en el p[r]ogrés, s’omplin bars i discoteques cosa que els majo[r]s també respe[c]tem.
En la plaça la Sala ja s’estan preparan[t] [l]es quadrilles moneres per ana[r]-se’n al camp.
Después ja vorem qui són els millo[r]s del mocado[r] al coll i qui[n]s pantalons ha-hi.
[L]es xiques totes van posa[d]es de[l]s seus fins devantalets, espardenyes vistosetes i en el monyo un laso de mil colorets.
Llevarem p[er] a salta[r] la comba una corda o un sogall, una nòvia mol[t] graciosa i en ves de corretja un rastre de all.
El rellontge [de] la Torre estan tocan[t] [l]es deu, mon anem tots de mona mon anem tots a peu.
Después ja vorem qui són els millo[r]s del mocado[r] al coll i qui[n]s pantalons ha-hi.
Llevarem la cistella plena p[er] a que no mos falte res, faves, un[e]s quantes carxofes frita[d]a de conill i un barril ben ple. |
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la cançó |