Una rosa molt bledana
| Identificador: | 441 |
| Títol: | Una rosa molt bledana |
| Tipus: | cançó quan feien teatre*** |
| Recol·lector: | Silvia Aracil Cànovas |
| Informant: | Teresa Iborra Iborra |
| Edat informant: | 89 anys |
| Localitat: | Alcoleja |
| Data enregistrament: | 13 d’octubre de 2008 |
| Extensió: | 27 versos |
| Text: | Una rosa molt bledana vivia alegre i sempre contenta. Quant el roser l’arrancaren la pobre rosa morí de pena.
Malaït el que arrancara sent tan dixosa la rosa aquella. El que a una flor no respe[c]ta ni té carinyo, ni té noble[s]a.
-Però el voler és aixina junt a la rosa i la espina. -Per què així parles, roseta meua? Per què me mires en tanta pena? -Perquè la dixa i l’alegria se m’alograren des de aquell dia.
-Vull que torne als meus llavis la dixa
vull que torne al roser eixa flor tu eres l’aire que em dóna la vida rosa meua, jo el vull de tot cor.
-Pepet meu, el amor que em demanes impossible el poder-te’l donar, sols puc donar-te carinyo volen-te com a un germà.
-No, per favor, llum dels meus ulls, cel del meu cor, no me tortures per Déu te hu pregue.
-Deixa’m tranquil·la, no me atormentes, deixa’m tranquil·la. |
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la cançó |