Bocairent i Sant Vicent Ferrer

Hola Sara! Vaig a contar-te una llegenda que em contava  [la] m[eu]a uela quan era xicoteta. [La] m[eu]a uela és de Bocairent i la llegenda se situa propet d[‘]e unes coves que es diuen "Les Covetes dels moros" que són prou famoses. En estes covetes n’hi ha un pou que es diu el “Pou de Sant Vicent” vale? i conta la llegenda que sobre l'any mil quatre-cents i pico, Sant Vicent Ferrer es dirigia a Bocairent damunt del seu burro, arre arre damunt del burro. I quan va arribar al lloc, a Bocairent, prop del Barranc de la Fuera, que deia  [la] m[eu]a uela (això si que no [e]m’anrecorde perquè ella fa molts anys que va faltar i jo no he tornat a anar) el sant, osea plovia molt i va haver d'aguantar que caiguera molta aigua. Per tant, va haver de buscar una cova a on poguera tapar-se. I en eixa cova, segons conta la llegenda, que va ser el refugi del sant durant tota la tormenta. I en aqueixa cova que es va trobar? Pues que d[']e un rajolet eixia molta molta aigua i eixa aigua tenia propietats curatives.

Tal va ser el renom que va agafar, que l'Alcalde del poble deia un dit que és molt conegut a Bocairent que diu:

“Dichós el que tinga una mol·laeta a Bocairent que no morirà de mal temps”.

Perquè clar com el sant havia passat tota la nit en la cova i plovent moltíssim havia sobreviscut i res conta la llegenda que estes aigües tenen propietats curatives sobretot pos per a mals oculars i tot això. I res això és el que em comptava la meua àvia i aixina t'ho faig saber.

Reproductor MP3