Unfla, unfla, unfla el baló

Unfla, unfla, unfla el baló,

que l’unfle ta mare que té bon pulmó.

Unfla, unfla, unfla-li-la,

que l’unfle ta tia que té bone mà.

Micalet Garcia, xic treballador,

fue al ayuntamiento y faena pidió.

I per la influència de un concejal,

va adquirir la plaça de monocipal.

Xin pum!

Y estando de guardia en un carreró,

per culpa d’un xitxo tingué una qüestió,

i el [l]’amo del xitxo i el [l]’amo del gos,

li fotú una xufa que el tirà de tos.

S’alçà Micalet, més roig que un titot,

tira mà del sable i trau un canyó,

i de la ferida, la sang rebrotó, 

y el amo del chicho la pata estiró.

Al día siguiente, pobre Micalet,

va i me’l condemnen al carapale [...].

I la seua dona i els seus xiquets,

en sentir al jutge, es quedaren secs.

Aquesta és la trista història de

Micalet Garcia, xic treballador.

Fue al ayuntamiento, faena pidió,

 i per la influència de un concejal,

va adquirir la plaça de monocipal.

Reproductor MP3