Ja ens n’anem, ens n’anem a Alacant
| Identificador: | 337 |
| Títol: | Ja ens n’anem, ens n’anem a Alacant |
| Tipus: | cançó festiva |
| Recol·lector: | Alba Asensi i Gandia |
| Informant: | Isabel Cantó Olcina |
| Edat informant: | 73 anys |
| Localitat: | Sella |
| Data enregistrament: | 4 de gener de 2009 |
| Extensió: | 26 versos |
| Text: | Ja mo n’anem, mo n’anem a Alacant, què bé s’està, a vora del mar què bé s’està, i què bé se viu en la barraca a la vora del riu.
Ahí tenim al Xaparro, Carrasco i a Jaumet asperen el d[i]umenge per a agarrar el pet. Allà quan són les deu te’ls veus als tres juntets Se’n van a casa Diego a fer-se un nuvolet.
Ixen de casa Diego, se’n van a ca Vicent li diuen a Asunsión: “Posamos un conyac”. Ixen de ca Vicent, se n’ixen anfadats
ancontren a Silvestre: “Tu mo la tens que pagar”.
La xarla de les xiques les costa un gran desgust
se’n van a casa Pepe a fer-se un vermut. Estant en casa Pepe intenten un sopar i a ca Maria Bota, allí se han colat. Li diuen a Maria: “Fes-mos un aspencat”. Per a postres les fica un litron de oli pesat.
Un puesto queda vorer que es diu l’apunyala[d]a, li diuen a Maria: -Posamos un citral. I Maria els contesta: -Un citral no n’hi ha. -Posamos un saleta p[er] a acabar-lo d’agarrar.
Tornem la trompa al xic que li ha costat les dine[r ]s
i sa mare no en té a[l]tre i son pare no se’n sap res. Ja plora el xic que no té dine[r]s. |
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la cançó |