Si m’escolten senyores i atents estan
| Identificador: | 336 |
| Títol: | Si m’escolten senyores i atents estan |
| Tipus: | cançó burleta (de ridiculització d’un personatge popular) |
| Recol·lector: | Alba Asensi i Gandia |
| Informant: | Isabel Cantó Olcina |
| Edat informant: | 73 anys |
| Localitat: | Sella |
| Data enregistrament: | 4 de gener de 2009 |
| Extensió: | 91 versos |
| Text: |
Si m’ascolten senyores i atentos estan els contaré un passatge de un particular que no és cosa bella, açò és cosa que ha passat en Sella. Si el públic m’apreta i el[s] diré que és Vicent Solaneta posen atenció i voran en què para la exposició.
Ell estava en amo en un gran cavaller
que de nom li d[e]ien don Antoni Giner una vespradeta determinen d’anar a València en gran disconcòrdia donde l’amo tenia la nòvia. En este discret pues li dien Elvira Llobet mas a l’aplegar l’amo pensa a[l]tra cosa i el va fer tornar.
Al eixir de València seguit paca ací
s’ancontra en un poble que es diu Algemesí el corria massa a la eixida havia una bassa havien mirant tres o quatre d’estos astudiants d’estos que hi han pillos dins la bassa tiren un bolsillo
i en un cantal gros fent-li creurer que allò era or per a espavilar-lo pues la intenció que duien era d’anganyar-lo.
Les digué Solaneta: -Què hi ha ahí germans?
Què és lo que hi ha en la bassa que ahí esteu mirant? Responen aquells: -Germà, ací lo que [hi] han són dine[r]s, i que no en són pocs, pues tenim un bolsillo ple d’or. Tenim gran [a]gonia, si el traguera li ho agrairíem, de l’agraïment li darien uns pocs dine[r]s. Si és que es vol tirar mosatros li aguantarem la roba, ja es pot despullar.
Allà va Solaneta es tira en seguida
dins la bassa con gran alegria tot ascabussons, al bolsillo pegava tirons. Sense més delíria i tragué un cantal de una lliura. I aquells se n’anaren i la roba se li hu amportaren i en este per fi Solaneta s’ancontra en conill. Confús i gelat, malaïa d’aquells com un condenat.
Confús i gelat i a la soca de un a[r]bre es queda amponat. Fent-se mil moments que tenia un tremolo de dents i fue lo millor que per allí passava un re[c]tor i li digué si: -Senyor cura ja pot fer per mi, ja veu com estic, jo desitge que em duga un vestit. -Si [ai]xò com ha [e]stat? -És un xasco que a mi m’ha passat, li conta el passatge. I el retor se’n va a casa a buscar-li un tratge.
El re[c]tor se’n va a casa apretant les cames
tirà mà i li busca unes sotanes. I en este tal qual un sombrero molt bo de canal l’anrotlla en un fardo. I se’n va paca allà a dur-li al sellardo, al sellardo que el vi[u] en seguida les gràcies li almetí s’anfila e[l]s sotanes aslonguit com una tocacampanes, pilla el port d’Albaida i com [que] eren festes en Penàguila i fue lo millor que faltava el pedricador i al vore-lo a d’ell
avisaren a l’ajuntament i al tabaleter i avisaren també al donçainer i al vore-lo leal
li tocaren la marxa real i els xics que el miraren a besar-li la mà s’atracaren i el bon Solaneta pilla la costera i les cames apreta. Per a entrar en Sella en deixà fer de nit quan tenia la dona gitada en lo llit i arriba a la porta i en seguida a la dona li toca, i la dona s’alçà. A penes me’l vegué capellà, comença a quidrar per la casa tota alborota[d]a al mirar-lo bé. Des d’entonces sí lo conegué, li digué en fervor: “Xico, això què és que t’has fet re[c]tor, xe això com ha estat? Ser re[c]tor sense anar a estudiar. Li conta el passatge I la dona se’n va a buscar-li un tratge i açò s’ha acabat, perdonaran senyores si no els ha agradat.
|
| Arxiu: |
Reproductor MP3 Descarregueu-vos ací l'arxiu MP3 de la cançó |