E[l]s costums que s’han perdut
ha hi que fer-los renova[r]
des de la estació del tren a la Pedrera.
Quan llevàvem els antius
moca[d]o[r]s de seda al coll
i es sagales la frita[d]a en la fiambrera.
Nincara mo[s-e]n recordem
de quan érem xiquetets,
que llevàvem espardenyes de puntera.
Ara que ja som majors,
a la Rambla li diem
que no és Rambla, que se diu Vinalopó.
Llevàrem la cistella plena
p[er] a que no mos falte res:
faves, unes quantes carxofes,
frita[d]a de conill i un barril ben ple.
Ara són costums molt distintes,
perquè estem en el progrés,
s’omplin bars i discoteques,
cosa que mosatros també respectem.
En la Plaça [de] la Sala
ja s’estan preparant
[l]es quadrilles moneres
per anar-se’n al camp.
Después ja vorem
qui són els millors
del moca[d]o[r] al coll
i quins pantalons, ai!
[L]es xiques totes van posa[d]es
de[l]s seus fins devantalets,
espardenyes vistosets
i en el monyo un lasso de mil colorets.
Llevàrem p[er] a salta[r] la comba
una corda o un sogall,
una nóvia molt graciosa
i en ves de corretja un rastre d’all.
Después ja vorem
qui són els millors
del mocaó al coll
i quins pantalons, ay!
Llevàrem la cistella plena
p[er] a que no mos falte res:
faves, unes quantes carxofes,
frita[d]a de conill i un barril ben ple.
faves, unes quantes carxofes,
frita[d]a de conill i un barril ben ple.
El rellonge de la Torre
estan tocant es deu,
mo[s-e]n anem tots de mona. |
