El maser i la masera

romanç

El masero i la masera

estan el matxo arreglant

li posen les aiguaderes

la tafarra i cabeçal.

Carreguen conills, pollastres

casi buiden el corral.

Es posen ells la robeta

que en la caixa hi ha guarda[d]a,

p[er] a quan repiquen al vol

poder anar ben mudats

que no deba[d]es són festes,

són les festes de Nadal.

Ell puja sobre el matxo

ben tova i repantiga[d]a

plega un cigarro al masero,

l’encén, agarra el ramal.

-Arre matxo!

Estem anant-se’n!

Prompte els pares tornaran

-diuen als xiquets que es queden

i ells pregunten:

-Què en[s] duran?

Caramelos, pela[d]illes i un bescuit.

-Que siga gran!-diu el que és més xicotet.

-Els pares te’l portaran.

Per el camí de Banyeres

baixen animats parlant.

Xarren de l’arrendament

que paguen, com tots els anys,

el dia de Nocehbuena

que és la festa senyala[d]a

per a tots aquells que tenen

algun maset arrendat.

Se queixen de la collita,

del sacrifici que fan,

de que no se guanya res,

que casi poden passar

perquè són anys que no plou.

Els edros casi han granat,

el blat és una ruïna

i lo mateix la civa[d]a.

Les fruites estan cuca[d]es,

verdures.

La pedrega[d]a els deixà més nets que capa

i damunt hi ha que pagar.

Demanarà una rebaixa

no hi ha res més natural.

Ja estan a l’entra[d]a d’Alcoi,

de Cristina el pont passant,

en el piló del cantó

han fet el matxo parar.

Allí baixa la masera

bé per el el piló ajuda[d]a

s’arregla un poquet la roba,

ell es pega una aspolsà

i cap a casa del amo

poquet a poquet se’n van.

A la porta lliga[d]et

solen deixar l’animal,

que s’aspolsa molt gustós

de vores descarregat.

Mentres, la cri[d]a de l’amo

els animals va pujant

i els posa en el galliner

per els dies de Nadal.

-Com està la senyoreta?

-Molt bé, sense novetat.

-I vosatros com aneu?

-Senyoreta anem tirant.

-I Quico? Què mos diu Quico?

-Senyoreta anem passant.

-La xica serà fadrina!

-¡Ja no la coneixerà!

-Entreu, ahí [e]stà el senyoret.

-Anem pues.

-Passeu avant.

-Què, com està el senyoret?

-Home, sense novetat.

Assenteu-se. I la família?

-Tots en ganes de menjar.

-La qüestió és tindre salut,

lo demés ja Déu dirà.

I què vos porta per ací?

-Pues li venim a pagar

el any de l’arrendiment,

que vosté de sobra ja hu sap.

-Ja veig que sou puntuals,

no corria tanta pressa,

jo ja sé que sou formals,

en canvi n’hi ha uns a[l]tres que ni en

sacatrapos hu trac.

Anem a ajustar els conters.

-Senyoret, vullc dir abans...

-Què vols dir Maria Rosa?

-Que tinga present que enguany

la collita fou roin[a],

que estan molt cars els jornals,

que no hem tret casi res

i que hem passat hasta fam.

Sap que tenim tres xiquets

i que per ells treballant

se passem la nit i el dia

i hasta Quico està malalt

que no para hasta la nit

una pesseta buscant.

Rebaixe-mos, senyoret, en alguna

quantitat l’arrendament,

que el motiu vosté de sobra

ja el sap.

Se queda molt pensatiu

el amo.

Tots molt callats.

Maria Tosa gemeca,

Quico està rascant-se el cap,

canta entonces un pollastre

se sent la cria[d]a passar.

Brama el matxo en lo carrer,

el amo torna a parlar i diu:

-Home, jo comnprenc

que està la cosa algo mal.

Rebaixar, jo no rebaixe

però vos faré un regal,

que si [us] lleve algo a vosatros,

els a[l]tres voldran igual.

Les finques no van a menos,

al revés, que van pujant,

les contribucions no baixen,

cada volta van més alt.

Dels diners que ara pagueu,

pues són festes de Nadal,

jo vos regale deu duros

com a estrenes i acabat.

-Maria Rosa, ja hu veus,

com este no n’hi ha cap.

-Quico, ja t’ho dia jo,

tenim l’amo més templat

de tots els amos dels masos

d’Alcoi i la contorna[d]a.

Se n’anem i moltes gràcies!

-Senyoreta, pujarà?

vinga a fer un paelló,

ja vorà com està el mas.

Gràcies per tot, se n’anem.

ja saben pues, a manar.

Si alguna cosa som bons,

no tenen més que cridar.

Vés Quico, deslliga el matxo

que enca[ra] tenim que comprar

els torrons per als xiquets

i no mos se faça tard.

Con que senyorets, adiós!

Que passen un Bon Nadal!

Esta història es repetix,

casi sempre, tots els anys.

I encara que la collita

vaja per damunt del cap

els maseros han perdut

i els amos no hu han trobat.

Reproductor MP3