Com va la gana Llucieta?

romanç

-Com va la gana Llucieta?

-Benito, sense novetat.

-I tu què tal, com t’encontres?

-Bé saps tu, sempre templat

però ara un poquet més

perquè estic al teu costat,

però he passat molt mala nit.

-I això Benito, en què ha [e]stat?

-De pensar en [e]ixes coses

que jo t’hauré d’explicar.

-Explicat pues i vorem

què és lo que tens ideat.

-Bés saps tu Llucieta

que jo a tu sempre t’ha vollgut

i que sempre t’ha estimat

que a tot[a] hora te desitge

que en tu els ulls he posat

i te vull para muller

i a penes serem casats

viurem com dos angelets

els dos costat per costat.

Què te ha paregut Llucieta?

La demanda t’ha agradat?

-A mi m’ha paregut molt bé

Però ara falta ma mare

que hu done per ben empleat.

-Xica, si tota la culpa [la] té

ta mare de que jo estiga

tan enamorat.

En un mes, més de deu voltes

me crec que m’haurà anunciat

que té una gana que te cases

que alegria té un soldat de arreplegar la llicència

que de servir està cansat.

Per què serà, no hu sé.

-Benito, perquè te vol,

Perquè te té voluntat,

perquè vol que en tu me case

perquè eres un xic templat.

-No m’ho anomenes Llucieta,

que em pugen fumets al cap

i senc unes picoretes

que m’asclaria en un bac.

Alçant-me, gitant-me

tornant-me a alçar

cansat com un carreter

quan està a punt de bolcar.

-Benito, però vols que se casem?

-Sí, Llucieta i no me

faces molt esperar.

-Benito, para casar-me

jo en tu tendràs la casa

amuebla[d]a?

-Tinc una casa preciosa,

que no plou quan està ras.

Tinc dos cadires molt fines

para no poder-se [a]ssentar.

Tinc una taula en cantillo

que passant per un femer

allí me la vaig encontrar.

-¡I en eixa misèria vols

que me case Benito?!

No te riuràs tu, Bartolo,

en eixa boca de a pam.

Para casar-me jo en tu

sàpies que m’has de portar

bon parament de casa,

pinteta, agulla, collar,

besquinyes i de tot a cantitat.

-Mocosa!Què tu qui eres

para tan lujo gastar?

-Sóc Llúcia la Torratera,

filla de Quico el Fossar,

si sóc guapa o si sóc lletja

para que me vens

a buscar?

I ara buscate’n un a[l]tra

que en tu no me vull casar.

-Xica!Si temps el pots esperar

coses es podran arreglar.

-Ja m’has cabdellat Benito.

-I tu a mi també Llucieta.

-Benito però vols que se

casem de tota formalitat?

-Pues no lo he de voler Llucieta?

Tortoleta carinyosa,

tarrosset de rosa fina.

Vine ací clavell dorat

que el vull dels peus hasta el cap.

Reproductor MP3